El lèxic dels oficis a la documentació llatina de la Catalunya altmedieval

Abstract

Aquesta tesi doctoral, desenvolupada en el si del Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae (UB-CSIC), ofereix l’estudi lexicogràfic dels noms d’ofici que es testimonien a la documentació llatina escrita entre els segles IX i XII al territori corresponent al domini lingüístic del català, corpus format per més de 24.000 documents de caire notarial. El buidatge d’aquestes fonts ha permès de registrar un total de 196 veus, d’àmbits com l’artesania, el camp o la cavalleria, les quals es presenten sistemàticament en fitxes estructurades en una sèrie d’apartats a través dels quals es realitza una anàlisi exhaustiva de l’aspecte etimològic, semàntic, morfològic i evolutiu de la paraula. El lèxic compilat el formen termes heretats dels períodes del llengua llatina anteriors a l’Edat Mitjana, així com un elevat nombre d’innovacions semàntiques (vocables ja existents que incorporen noves accepcions) i lèxiques. Les darreres es divideixen entre neologismes i préstecs d’altres llengües, entre els quals cal destacar els catalanismes. La barreja del llatí i la parla romànica d’aquesta zona geogràfica fa dels textos estudiats una font essencial per al coneixement del català en el seu període preliterari que proporciona la datació més antiga de moltes paraules d’aquesta llengua.