Els professionals de la medicina (fisics, cirurgians, apotecaris, barbers i menescals) a la Corona d'Aragó després de la Pesta Negra (1350-1410)Activitat econòmica, politica i social

Laburpena

Les nombroses necessitats nascudes en una societat altament urbanitzada com la de l'Occident baixmedieval, van exigir una quantitat i una qualitat de recursos aliens als del món ruralitzat alt medieval. En aquest sentit, el coneixement mèdic i la seva difusió van ser bàsics i gràcies al dret romà es va fer possible que el guaridor pogués adquirir un salari. Els personatges dedicats a curar van adquirir així un paper imprescindible per al bon funcionament de la societat, i una xarxa assistencial es va estendre per diversos països de l'Europa llatina, inclosa la Corona d'Aragó. Les labors que van desenvolupar progressivament els guaridors van ser cada vegada més abundants. Podien aconseguir un sou temporal treballant per a algun municipi. També exercien de perits en les causes judicials amb sang; intervenien com a examinadors d'altres pràctics i en els mercats d'esclaus van taxar i van valorar als captius. Alguns van treballar al servei d'un hospital. Amb l'obtenció d'uns ingressos més o menys substanciosos, els guaridors van invertir els seus guanys en els més diversos camps de l'economia, dissenyant les seves pròpies estratègies. Crèdit, manufactura, comerç, especulació i rentisme són cares del mateix objectiu: rendibilitzar els guanys amb inversions lucratives i obtenir un lloc rellevant en la societat. Amb una gestió patrimonial adequada, uns bons enllaços matrimonials i una mica de fortuna, una família arrelada podia arribar a convertir-se en membre de l'oligarquia local. Altres guaridors van participar en les més altes esferes del poder, atenent els interessos de la reialesa. No obstant això, la varietat del grup quant a riquesa i prestigi va ser enorme i això es va manifestar en la seva vida material i el luxe.