El maurisme i la dreta conservadora a La Plana (1907-1931)

Resum

La investigació s'inicia el 1907. Els equilibris existents a la província de Castelló es trenquen durant el Govern Llarg de Maura. Els conservadors fan un gran esforç, preparat de feia temps, per aconseguir el diputat per Castelló. Si als districtes rurals, per aconseguir la victòria era suficient treballar les xarxes clientelars, no ocorria el mateix a la mobilitzada Castelló. Era necessari el vot popular de dretes. D'aquesta manera, a Castelló la campanya antimaurista impulsada arriba al temps que la campanya electoral de 1907. Es continua analitzant les diferències als grups de dretes, on hi eren presents les xarxes caciquils del Partit Conservador i el magma carlocatòlic. La contradicció entre la política caciquil als districtes rurals i la cerca de vot popular al districte de Castelló no va poder-se solucionar, la qual cosa va provocar la dispersió del moviment, i la seua derrota. Però el grup urbà maurista castellonenc no pot guanyar eleccions a Castelló, ni tenir bons resultats, com sí podien aconseguir els seus referents mauristes a Madrid. Tampoc no podia portar a terme les tàctiques de carrer, pròpies del maurisme. Aquestes tàctiques les havien portat a terme els carlocatòlics, enfrontant-se als republicans. A l'alçada del 1915, s'havien esgotat. Ja eren incapaços de mantenir la tensió des d'una posició de minoria. Durant la Dictadura, mauristes, els seus companys, amics i adversaris dels partits del torn i dels diferents grups catòlics s'integraran sense reserves a la Unió Patriòtica i el Sometent. En la dècada dels 20 es portaria a terme la unificació, però forçada pel Directori, dins la Unió Patriòtica i el Sometent.