Estudio de la suplementación de la dieta materna con leucina durante la lactancia sobre la predisposición a la obesidad de la progenie e identificación de potenciales biomarcadores asociados

Resum

Introducció: Actualment, hi ha una elevada prevalença d'obesitat en les societats desenvolupades. A causa d'aquest fet, neix un creixent interès per dur a terme una alimentació òptima; així com, de disposar d'adequats biomarcadors robustos de salut/malaltia que ens ajudin a predir si un individu està predisposat a patir una malaltia, com l'obesitat, abans que aquesta es desenvolupi. De manera que, amb aquesta informació es puguin posar en marxa certes estratègies nutricionals per a la seva prevenció. - Contingut de la investigació: L'estudi que s'aborda en aquesta tesi pretén contribuir a identificar i caracteritzar potencials biomarcadors predictius d'obesitat i/o alteracions metabòliques associades. S'ha desenvolupat un model animal basat en la suplementació materna amb leucina durant la lactància, basant-se en la hipòtesi que la suplementació amb leucina podria incrementar els nivells de leptina en llet materna. En aquest context, resultats previs del grup han demostrat el paper protector enfront de l'obesitat de la ingesta de quantitats òptimes de leptina en rates lactants mascles i, en relació a la leucina, encara que hi ha certa controvèrsia en si és beneficiosa o perjudicial, s'ha associat amb l'obesitat i resistència a la insulina. Els resultats indiquen que la suplementació de la dieta estàndard amb leucina (2%) en rates, promou un augment de la leptina en llet i això s'associa al desenvolupament d'una progènie masculina protegida, en certa mesura, enfront del desenvolupament d'obesitat induïda per dietes hipercalòriques. No obstant això, té l'efecte contrari en la progènie femenina, que mostra major propensió a l'obesitat i també resistència a l'acció de la insulina. És interessant destacar que els efectes adversos observats sobre la progènie femenina es contraresten si la suplementació amb leucina es manté la resta de la vida, mentre que a la progènie masculina, això resulta en hiperinsulinèmia. - Conclusió: S'han identificat un conjunt de biomarcadors, dels quals se seleccionen els següents pel seu potencial interès en l'àmbit de l'obesitat i per a la seva validació en altres models experimentals i humans: a) de major susceptibilitat a obesitat en femelles: menor expressió de leptina, adiponectina i UCP2 en teixit adipós; b) de millor control glucèmic en femelles: major proporció de linoleic i menor de oleic i mirístic en plasma; c) de protecció enfront de l'obesitat en mascles: lactància amb llet enriquida en leptina i PUFAs; d) de control glucèmic inadequat en mascles: nivells plasmàtics baixos de linolènic i elevats de linoleic.