Tercera corriente jazzística (third stream)influencia en el panorama actual del jazz en Valencia

Resumen

[EN] Doctoral thesis: Third stream jazz: influence on the current scene of jazz in Valencia. Abstract: The dialectic between classical music and jazz schools is a long-standing issue; which would need a historical revision due to the recent addition of the higher education of jazz at the conservatory of Valencia, which operate in parallel way looking each other with suspicion. In the second half of the 20th century Gunther Schuller coined the term third stream to define a new aesthetic somewhere between jazz and contemporary classical music, since the beginning of century XXI is taking root with force in the current landscape of the Valencian's jazz. Since the work with strings ensembles of Daniel Flors and David Pastor, the approach to the jazz of the brass quintet Spanish Brass Luur Metalls, the recreations of the work of Impressionist composers by Ximo Tébar and Daniel Picazo, Diego de Lera and Felipe Cucciardi's Trío, the inclusion of new orchestral templates to the jazz ensembles by Albert Sanz and his Russafa Ensemble, the emergence of the symphonic music of Jesús Santandreu purely third stream, the fusion of the Valencian's traditional music with jazz of Ramón Cardo and the large format of Perico Sambeat's choral jazz, Valencian's jazz, as a symptom of modernity, are taking a new direction which claims a new status to the same level as the classical music concert. The main conclusion of this study tries to stress the obvious approach of our local jazz to contemporary classical music in this first decade of the century XXI as a symptom of modernity: an approach that coincides historically with the incorporation of the jazz studies at the conservatory of Valencia. [ES] Tesis doctoral: Tercera corriente jazzística (third stream): influencia en el panorama actual del jazz en Valencia. Resumen: La dialéctica entre escuelas de música clásica y jazz es un tema ya antiguo; que por otro lado necesitaría de una revisión histórica a la vista de la incorporación de los estudios superiores de jazz en el conservatorio de Valencia, puesto que ambas corrientes se desenvuelven de un modo paralelo mirándose aún con recelo. En la segunda mitad del siglo XX Gunther Schuller acuñó el término third stream para definir una nueva estética a medio camino entre el jazz y la música clásica contemporánea, que desde principios del siglo XXI se está arraigando con fuerza en el panorama actual del jazz valenciano. Desde los trabajos con ensembles de cuerdas de Daniel Flors y David Pastor, el acercamiento al jazz del quinteto de metales Spanish Brass Luur Metalls, las recreaciones de la obra de compositores impresionistas por parte de Ximo Tébar y del Daniel Picazo, Diego de Lera, Felipe Cucciardi Trío, la inclusión de nuevas plantillas orquestales a los ensembles de jazz por parte de Albert Sanz y su Russafa Ensemble, la eclosión de la obra sinfónica de Jesús Santandreu netamente third stream, la fusión de la música tradicional valenciana con el jazz de Ramón Cardo y el jazz coral de gran formato de Perico Sambeat, el jazz valenciano, como síntoma de modernidad, está tomando un nuevo rumbo que reivindica un nuevo estatus al mismo nivel que la música clásica de concierto. La conclusión principal del presente trabajo trata de recalcar el evidente acercamiento de nuestro jazz local a la música clásica contemporánea en esta primera década del siglo XXI como síntoma de modernidad: un acercamiento que coincide históricamente con la incorporación de los estudios superiores de jazz en el conservatorio de Valencia. [CAT] Tesi Doctoral: Tercer corrent jazzístic (third stream): influència en el panorama actual del jazz a València. Resum: La dialèctica entre les escoles de música clàssica i el jazz és un assumpte ja vell. D'altra banda seria necessari una ressenya històrica davant la incorporació dels estudis superiors de jazz en el conservatori de València, ja que ambdós corrents es desenvolupen d'una manera paral·lela mirant-se fins i tot amb recel. A la segona meitat del segle XX Gunther Schuller va encunyar el terme third stream per definir una nova estètica a mig camí entre el jazz i la música clàssica contemporània, que des de principis del segle XXI està arrelant amb força dins del panorama actual del jazz valencià. Des de l'obra amb conjunts de cordes de Daniel Flors i David Pastor, l'aproximació al jazz del quintet de metall Spanish Brass Luur Metalls, les recreacions de l'obra dels compositors impressionistes per Ximo Tébar i el Daniel Picazo, Diego de Lera, Felipe Cucciardi trio, la inclusió de noves plantilles orquestrals a les formacions de jazz per Albert Sanz i el seu Russafa Ensemble, l'eclosió de l'obra simfònica de Jesús Santandreu purament third stream, la fusió de la música tradicional valenciana amb el jazz de Ramón Cardo i el jazz coral de gran format de Perico Sambeat, el jazz valencià, com a símptoma de modernitat, està prenent una nova direcció que reclama un nou estatus al mateix nivell que la música clàssica de concert. La principal conclusió d'aquest estudi pretén emfatitzar l'aproximació evident del nostre jazz local a la música clàssica contemporània en aquesta primera dècada del segle XXI com a símptoma de modernitat: una aproximació que coincideix històricament amb la incorporació dels estudis superiors de jazz al conservatori de Valencia.