Ingesta lipídica y Síndrome Metabólico en adultos con alto riesgo cardiovascular

Resum

La Síndrome Metabòlica (SMet), és una condició clínica caracteritzada per diversos factors metabòlics associats amb un alt risc de diabetis i malaltia cardiovascular. Aquests factors coexistents, inclouen, l’obesitat (especialment l’anomenada obesitat central), la resistència a la insulina i la tolerància a la glucosa alterada, la dislipèmia aterogènica [nivells alts de triglicèrids (TG) i nivells baixos de lipoproteïna-colesterol d’alta densitat (HDL-c)], i la hipertensió. L’obesitat, i en conseqüència l’SMet, s’estan convertint en epidèmia. Cal assenyalar que aquest grup de factors, aproximadament, afecten entre el 10 i el 25% de les persones adultes d’arreu del món. Si aquest percentatge contínua augmentant als ritmes actuals, s’espera que fins el 20% de la població adulta del món, sigui obesa el 2030. En relació en aquest percentatge, la prevalença de l’SMet variarà segons el perfil de la població, l’edat, el sexe, l’origen ètnic, així com també la definició utilitzada. Les intervencions dietètiques i d’estil de vida, poden ser mesures més efectives que el propi tractament farmacològic, per prevenir el desenvolupament de l’SMet. En concordança, diversos estudis han demostrat que les modificacions en l’estil de vida, com l’augment de l’activitat física, l’adherència a un patró d’alimentació saludable i/o la pèrdua de pes, estan associades amb la reversió de l’SMet i el seus components. Hi ha evidència sòlida que l’alimentació influeix en la incidència de l’SMet. Un alt consum de greix total i àcids grassos saturats (AGS), i un consum inadequat de fibra, estan vinculats a dos dels principals components de l’SMet: el pes corporal poc saludable i/o al risc de Diabetis Mellitus Tipus 2 (DMT2). Per atendre aquesta problemàtica, la comunitat científica ha recomanat un límit global de greix en la dieta. Aquesta recomanació, com a resultat inevitable, es focalitza en l’increment de la ingesta d’hidrats de carboni, i en la disminució d’àcids grassos insaturats saludables. Per aquesta raó, el 2015, el Comitè Assessor de les Guies Dietètiques Americanes, va remarcar la importància dels patrons d’alimentació basats en aliments, fent-ne una revisió dels efectes que provoca el greix en la salut. De fet, l’evidència d’assajos clínics i aleatoritzats, no donen suport a les pautes actuals de greix. Així, patrons de dieta com la Dieta Mediterrània (MedDiet), caracteritzada per una alta proporció de greixos vegetals, la Dietary Approaches to Stop Hypertension, i la dieta vegetariana, han demostrat reduir la incidència i la prevalença de l‘SMet i el seus components. Malgrat això, hi ha controvèrsia, i alhora llacunes d’evidència, per definir el tractament dietètic-nutricional més apropiat per l’SMet. Per tot el que s’ha exposat abans, l’objectiu general d’aquesta Tesi doctoral és comparar la ingesta de greix en una població amb i sense SMet, així com, avaluar la ingesta dietèticanutricional de la població amb SMet, i la seva associació amb els components d’aquesta. La població d’estudi són persones adultes, per una banda homes d’entre 55 i 75 anys, i per l’altra, dones d’entre 60 i 75 anys, ambdós, sense malaltia cardiovascular prèviament documentada. L’evidència actual demostra una associació significativa entre la ingesta d’àcids grassos, i el risc de l’SMet. Els resultats reflecteixen que el subjectes que pateixen aquesta síndrome, reporten una ingesta d’hidrats de carboni i fibra més baixa, i alhora, una ingesta de greix total més alta que el subjectes sense aquesta. Els subjectes amb SMet, també reporten una ingesta major d’àcids grassos monoinsaturats (AGM), i una menor d’àcids grassos poliinsaturats (AGP) ω-3 y ω-6 (només en les dones) que el subjectes sense SMet. En canvi, no s’observen diferències en relació a la ingesta d’AGS i d’àcids grassos trans (AGTrans) (sols en els homes). En concordança, els subjectes amb SMet estan per sota del Rang Acceptable de Distribució dels Macronutrients, proposat per l’Institute of Medicine, per als hidrats de carboni, i per damunt, respecte al greix total i als AGM, establint-ne una comparativa amb les persones participants de l’estudi, què no presenten l’SMet. Els resultats, són similars quan s’avaluen els Objectius Nutricionals 2020 proposats per la Societat Espanyola de Nutrició Comunitària. A més, ambdós grups d’estudi estan per damunt de la ingesta recomanada per AGTrans i el consum de fruites i verdures, però és major en el subjectes amb SMet. Una vegada analitzat el risc de prevalença dels components de l’SMet, segons la ingesta de greix, el resultats reflecteixen el següent: per una banda, un augment significatiu del risc de hiperglucèmia en els subjectes amb major ingesta de greix total, AGM, AGS i AGP ω-3 , un augment del risc de tenir el nivells d’HDL-c baixos en el subjectes amb major ingesta d’àcid linoleic; i per l’altra banda, una disminució del risc de tenir els TG plasmàtics elevats en aquells amb més ingesta d’AGS i AGP ω-3. Malgrat això, no s’observen diferències entre la ingesta d’AGTrans i els components de l’SMet. El 82% dels subjectes amb SMet consumeixen fruits secs, tot i que la quantitat mitjana de consum diari és de 12.6 g/dia. Les persones que consumeixen fruits secs, tenen majors ingestes d’energia total, d’hidrats de carboni, de greix total, d’AGM, d’AGP, de colesterol, de fibra, de vitamines i de minerals, en comparació amb les què no els consumeixen. Alhora, s’observa que els subjectes que consumeixen els fruits secs, tenen menys probabilitat d’estar per sota dels Requeriments Mitjans Estimats, i per damunt de la Ingesta Adequada per a la majoria de nutrients avaluats. A més, presenten també una major adherència a l’MedDiet, respecte els què no en consumeixen. Finalment, segons el canvi en el consum de fruits secs realitzat al primer any de seguiment de la població d’estudi amb SMet, els resultats mostren que la circumferència de la cintura, els TG plasmàtics, la pressió arterial sistòlica, el pes corporal i l’Índex de Massa Corporal, disminueixen significativament amb un major consum de fruits secs; mentre que la glucèmia i la pressió arterial diastòlica, tendeixen a disminuir, i a augmentar el nivells de HDL-c. La ingesta dietètic-nutricional en subjectes adults amb SMet, s'allunya de les recomanacions dietètic-nutricionals actuals i d'un patró d'alimentació saludable. La Tesi actual, i el futur treball d'intervenció de l'assaig PREDIMED-Plus, contribuiran a una millor comprensió i disseny del perfil d'àcids grassos d'una dieta saludable, per a revertir les comorbiditats del’SMet, en individus d'edat avançada.