Els remences de l'Almoina del Pa de la Seu de Girona (segles XIV i XV)

  1. Rosa Lluch Bramon
Dirixida por:
  1. Lluís To Figueras Director

Universidade de defensa: Universitat de Girona

Fecha de defensa: 17 de setembro de 2004

Tribunal:
  1. Paul H. Freedman Presidente/a
  2. Mercè Aventín Puig Secretario/a
  3. Gaspar Feliu Montfort Vogal
  4. Rosa Congost Colomer Vogal
  5. Pascual Martínez Sopena Vogal

Tipo: Tese

Teseo: 99522 DIALNET lock_openTDX editor

Resumo

Lobjectiu daquesta tesi és estudiar el funcionament real de la servitud catalana medieval. Per això sestudien els homenatges i els cobraments dels mals usos rebuts i aplicats per l'Almoina del Pa de la Seu de Girona sobre els seus remences al llarg dels segles XIV i XV i, més concretament, entre 1331 i 1458. Aquestes dates han estat determinades per la documentació generada per lesmentada institució benèfica. El primer llibre de comptes conservat és de lany 1331. En aquests llibres de comptes els pabordes encarregats de gestionar l'Almoina hi consignaven tots els seus ingressos i totes les despeses. La data final també ha estat fixada per la documentació, perquè a partir daquest moment deixem de trobar constància escrita del pagament dels mals usos i de la prestació d'homenatges. La importància dels mals usos, és a dir, aquells pagaments que gravaven als serfs pel fet de ser-ho, a la Catalunya de la baixa edat mitjana és una qüestió fora de discussió. Bona part dels historiadors Hinojosa, Vicens Vives, Freedman, etc.- atribueixen als mals usos, als homenatges i a la seva continuada exigència els dos alçaments remences contra les senyories feudals a partir de lany 1462. Segons aquestes hipòtesis, la lluita per suprimir els mals usos i aconseguir la llibertat individual és la raó de les guerres remences de finals del segle XV. Com és sabut van quedar resoltes amb la Sentència Arbitral de Guadalupe, dictada pel rei Ferran II, que va suprimir definitivament la servitud de les terres catalanes. Malgrat la importància que els historiadors han concedit a lexistència dels mals usos i, sobretot, a la manca de llibertat dels remences, no hi ha estudis sistemàtics sobre la seva aplicació a la pràctica. Per això, lobjectiu daquesta tesi és estudiar tots els mals usos i tots els homenatges aplicats i rebuts per una sola senyoria lAlmoina del Pa de la Seu de Girona-, els remences de la qual van participar activament en ambdues guerres i que és representativa, sense cap mena de dubte, del que succeïa en la diòcesi gironina. A més a més, cal assenyalar que lestudi comprèn un període de temps que inclou circumstàncies tan cabdals com la pesta negra i la resta de catàstrofes del segle XIV i el segle XV fins a la primera guerra remença. Com és sabut, els remences catalans estaven sotmesos a sis mals usos: la redempció de persones (mitjançant la qual aconseguien la seva llibertat), les firmes d'espoli forçades (que havien de pagar quan es casaven en determinades circumstàncies), la intèstia i l'eixòrquia (que gravaven la mort intestada i sense descendents), l'àrsia (que penalitzava la crema accidental del mas o la masada) i la cugúcia (exigida a les dones considerades adúlteres). Els remences confirmaven la seva dependència duna senyoria en els corresponents homenatges o reconeixements de domini que havien de prestar quan neren requerits. Aquesta tesi consta de deu capítols a més d'una introducció (o primer capítol) i d'unes conclusions. El segon capítol és dedicat a la descripció de les fonts utilitzades, entre les que destaquen els llibres de comptes dels pabordes, i on queda prou palesa la importància del fet dhaver pogut disposar duna excepcional font seriada, a més a més de pergamins. El tercer correspon a lestudi de la institució tractada, que tenia terres a les actuals comarques del Gironès, La Selva, lAlt i el Baix Empordà i el Pla de lEstany. En el quart capítol hi analitzo els problemes generats a lhora d intentar conèixer el nombre de persones que eren pròpies de lAlmoina i saber de quins masos provenien. A continuació segueixen els quatre capítols que constitueixen el cos central de la tesi. Al seu torn, la seva anàlisi va ocasionar lelaboració dels tres darrers. En el capítol cinquè sestudien tots els homenatges rebuts per l'Almoina entre els anys 1300 i 1457, tant els que figuren en els manuals de comptes com els conservats en pergamí. En total, tenim documentats 1258 dels homenatges o reconeixements de domini rebuts per la institució. El capítol següent és dedicat a lestudi de les firmes despoli forçades i als 424 cobraments fets per lAlmoina per aquest concepte, entre els anys 1331 i 1452. En els capítols setè i vuitè, sanalitzen els mals usos que gravaven les sortides del domini, tant les voluntàries com les involuntàries. El resultat obtingut és que entre 1331 i 1458, la institució va concedir la llibertat a 557 persones bona part de les quals van tornar a adscriures de nou a una altra senyoria. El nombre daquests sortides contrasta amb el cobrament per part de lAlmoina, entre aquestes mateixes dates, de només 105 intèsties i eixòrquies; dit duna altra manera, fins lany 1445 va ingressar diners en concepte de 23 intèsties, fins el 1458 per 68 eixòrquies i fins el 1406 per 14 intèsties i/o eixòrquies. Els capítols 9 i 10 tracten del significat i les limitacions que comportaven els mals usos, com a trets definitoris de la pertinença a la servitud, sobre les persones que hi estaven sotmeses. Finalment, el darrer capítol analitza el compliment de la sentència dictada pel rei Alfons el Magnànim lany 1457 en la que suspenia la servitud al Principat de Catalunya. Queda fora de dubte que pocs anys abans de la primera guerra remença els homenatges i els mals usos havien deixat daplicar-se.