Escola rural, educació física i aprenentatge-serveiel cas de fortaleny. Model educatiu caduc o referent pedagògic per al futur?

Resumen

L’escola rural tradicionalment s’ha vist condicionada per una gran quantitat de prejudicis socials que han afectat a la seua imatge. Una institució que sempre ha hagut de conviure en un segon plànol, sense que es tinguera en compte la seua pròpia realitat, la del món rural. Així doncs, aquesta investigació sorgeix amb l’objectiu de descobrir si aquesta visió social sobre l’ensenyament rural confirma que aquest és un model caduc, sense possibilitats de futur, o si les característiques de l’Educació Física de l’escola rural s’ajusten, per contra, als principis globalitzadors de l’ensenyament actual. Per a donar resposta a aquesta disjuntiva, hem adoptat un model d’investigació col·laborativa i una estratègia metodològica d’estudi de cas. En aquesta investigació han participat alumnat, mestres, equip directiu, veïns i veïnes, voluntaris/es, membres de l’ajuntament, entre altres persones, i que ha tingut com a protagonista l’Escola Pública de Fortaleny. Per aquest motiu l’hem anomenada: el cas de Fortaleny. El projecte d’intervenció que es desenvolupa pren la forma d’aprenentatge-servei (ApS), està conformat per 9 sessions i culmina amb l’elaboració d’un documental. Els principals resultats revelen que l’Educació Física de l’escola rural de Fortaleny presenta trets identificatius que la vinculen amb els principis pedagògics actuals (ràtio reduïda, agrupacions multigrau, ensenyament interdisciplinar, individualitzat, obert a la comunitat i que es desenvolupa en contacte amb el medi natural) i que, per tant, compta amb grans possibilitats educatives. La incorporació de propostes metodològiques experiencials i globalitzadores, com l’ApS, ha afavorit que l’alumnat es familiaritze amb aspectes vinculats amb el saber, saber fer, saber ser i saber compartir, així com amb un servei social amb un gran impacte en la comunitat, contribuint a la seua formació integral. Aquest és un fet que ens permet parlar de l’escola rural com un dels referents pedagògics del present i del futur. No obstant, el tipus de metodologia emprada per cada docent, generalment provinent d’un sistema tradicional, pot limitar i reduir les contribucions d’aquest tipus de propostes.