La música y los músicos, objetos exóticos para configurar la imagen del caballero y su casa

Resum

Durant els regnats de Joan II i Enric IV la noblesa castellana va utilitzar la música com una eina recurrent per a la seva consolidació com a estament ideal, en un dels moments més interessants al desenvolupament del gust per l’exotisme i la sensualitat a Europa, quan la sofisticació de les corts es mesurava, ja a nivell internacional, per la seva atenció a allò percebut dintre de cada situació per cadascun dels sentits. El paper que la música va jugar amb altres manifestacions artístiques efímeres com el vestit, el perfum o la gastronomia, a la creació de les ambientacions cortesanes, pot rastrejar-se en inventaris, llibres de càmera, tractats i cròniques. Als àmbits més exclusius, les descripcions s’acuren a esmentar les seves aptituts per tocar, cantar o dansar, i els inventaris privats recullen instruments musicals. Mentre, en la seva faceta pública trobem referències a l’intercanvi de músics entre la cort del Rei i els seus senyors, a cavallers castellans que gaudeixen d’experiències musicals als seus viatges, o a músics castellans trobats per nobles viatgers, altament considerats dintre de les corts llunyanes. Com objectes essencials per a l’exhibició del luxe, els músics es van representar sobre les vaixelles i els paraments tèxtils, es van vestir a joc amb el mobiliari de capelles i amb vestits estranys dissenyats per ressaltar la seva procedència forana, i fins i tot es van educar esclaus d’una altra raça com cantors, en el punt més àlgid de la vinculació d’allò musical amb el fet de gaudir d’allò exòtic.