Asociaciones Culturales de Ayuda Nacionalla emergencia de una extrema derecha alternativa en España

  1. Jiménez Aguilar, Francisco 1
  2. Álvarez-Benavides, Antonio 2
  1. 1 Instituto de la Paz y los Conflictos, Universidad de Granada
  2. 2 CADIS International/GRESCO, Universidad Complutense de Madrid
Revue:
Tiempo devorado: revista de historia actual

ISSN: 2385-5452

Année de publication: 2019

Titre de la publication: Velles camises i noves corbates. Apunts sobre la nova ultradreta

Volumen: 6

Número: 1

Pages: 54-83

Type: Article

D'autres publications dans: Tiempo devorado: revista de historia actual

Résumé

This article analyses the emergence of a new extreme right social movement in Spain since the financial crisis of 2008. Based on the study of organizations such as Hogar Social, it devises the socio-political framework of the Cultural Associations of Nationalist Aid. Combining discourse analysis with digital ethnography, we will show the features, ideology and practices that distinguish these groups in order to present the relationship of the current Spanish ultra-right with the use of new more effective methods of political activism (alter-activism) and with the redefinition of the discourses of the crisis.

Références bibliographiques

  • Albanese, Matteo, Bulli, Giorgia, Gattinara, Pietro Castelli & Froio, Caterina (2014), Fascisti di un altro millennio? Crisi e partecipazione in CasaPound Italia, Roma, Bonanno Editore.
  • Alemán, Jorge & Cano, Germán (2016), Del desencanto al populismo. Encrucijada de una época, Barcelona, NED Ediciones.
  • Alonso, Sonia & Rovira Kaltwasser, Cristóbal (2015), “Spain: No Country for the Populist Radical Right?”, South European Society and Politics, nº 20, vol. 1, pp. 21-45.
  • Álvarez-Benavides, Antonio (2018), “Fascism 2.0: The Spanish Case”, DigiCult. Scientific Journal on Digital Cultures, vol. 3, nº 3, pp. 61-74.
  • Bourdieu, Pierre (2008), El sentido práctico, Madrid, Siglo XXI.
  • Caiani, Manuela & Parenti, Linda (2012), “The Spanish extreme right and the Internet”, Análise Social, nº 46, vol. 201, pp. 719-740.
  • Caiani, Manuela & Parenti, Linda (2013), European and American Extreme Right Groups and the Internet, Farnham, Ashgate.
  • Caiani, Manuela, Della Porta, Donatella & Wagemann, Claudius (2012), Mobilizing on the Extreme Right. Germany, Italy, and the United State, Nueva York, Oxford University Press.
  • Casals, Xavier (2003), Ultrapatriotas. Extrema derecha y nacionalismo de la guerra fría ala era de la globalización, Barcelona, Crítica.
  • Casals, Xavier (2006), Ultracatalunya. L’extrema dreta a Catalunya: de l’emergència del búnker al rebuig de les mesquites (1966-2006), Barcelona, L'Esfera dels llibres.
  • Casals, Xavier (2009a), “La Plataforma per Catalunya: la eclosión de un nacional-populismo catalán (2003-2009)”, Working Papers, nº 274, Institut de Ciències Polítiques i Socials, Barcelona.
  • Casals, Xavier (2009b) “La renovación de la ultraderecha española: una historia generacional (1966-2008)”, Historia y Política, nº 22, pp. 233-258.
  • Casals, Xavier (2013) El pueblo contra el parlamento. El Nuevo populismo en España, 1989-2013, Barcelona, Pasado & Presente.
  • Castells, Manuel (2012), Networks of Outrage and Hope. Social Movements in the Internet Age, Cambridge, Polity.
  • Castells, Manuel (2016), De la crisis económica a la crisis política. Una mirada crítica, Barcelona, La Vanguardia Ediciones.
  • Comín, Francisco & Hernández, Mauro (2013), “Conclusiones. Las crisis económicas en España: Lecciones de la historia”. En Comín, Francisco & Hernández, Mauro (eds.), Crisis económicas en España 1300-2012. Lecciones de la Historia, Madrid, Alianza Editorial, pp. 279-319.
  • Di Nunzio, Daniele & Toscano, Emanuele (2011), Dentro e Fuori CasaPound. Capire il fascismo del terzo millennio, Roma, Armando.
  • Díez García, Rubén & Laraña, Enrique (2017), Democracia, dignidad y movimientos sociales. El surgimiento de la cultura cívica y la irrupción de los “indignados” en la vida pública, Madrid, Centro de Investigaciones Sociológicas.
  • Dinas, Elias, Gerogiadou, Vassiliki, Konstantinidis, Iannis & Rori, Lamprini (2016), “From dusk to dawn: Local party organization and party success of right-wing extremism”, Party Politics, nº 22, vol. 1, pp. 80-92.
  • Fekete, Liz (2018), Europe’s Fault Lines. Racism and the Rise of the Right, Londres y Nueva York, Verso.
  • Gallego, Ferran (2007), “La derecha europea entre dos siglos. De la crisis de legitimidad al regreso de la política”, Historia y Política, nº 18, pp. 165-195.
  • García Olascoaga, Omar (2018), “Presencia del neofascismo en las democracias europeas contemporáneas”, Revista Española de Investigaciones Sociológicas, nº 162, pp. 3-20.
  • Gattinara, Pietro Castelli, Froio, Caterina & Albanese, Matteo (2013), “Thea appeal of neo-fascism in times of crisis. The experience of CasaPound Italia”, Journal of Comparative Fascist Studies, nº 2, pp. 234-258.
  • Halikiopoulou, Daphne & Vlandas, Tim (2015), “The Rise of Far Right in Creditor and Debtor European Countries: The Case of European Parliament Elections”, The Political Quarterly, vol. 86, nº 2, pp. 279-288.
  • Harvey, David (2007), Breve historia del neoliberalismo, Madrid, Akal.
  • Hernández-Carr, Aitor (2011a) “La derecha radical populista: discurso, electorado y explicaciones”, Revista Española de Investigaciones Sociológicas, nº 136, pp. 141-160.
  • Hernández-Carr, Aitor (2011b), “¿La hora del populismo? Elementos para comprender el ‘éxito’ electoral de la Plataforma per Catalunya”, Revista de Estudios Políticos, nº 153, pp. 47-74.
  • Hernández-Carr, Aitor (2012a), “La nueva extrema derecha en Catalunya: un análisis del crecimiento electoral de Plataforma per Catalunya”, Crítica penal y poder, nº 3, pp. 78-103.
  • Hernández-Carr, Aitor (2012b), La irrupción de la nueva extrema derecha en España: Un análisis de la trayectoria, estrategia política y base electoral de Plataforma per Catalunya, Barcelona, Universidad Autónoma de Barcelona.
  • Ignazi, Piero (2003), Extreme Right Parties in Western Europe, Nueva York, Oxford University Press.
  • Karl, Philipp (2017), “Hungary’s radical right 2.0”, Nationalities Papers, nº45, vol. 3, pp. 345-355.
  • Koopmans, Ruud (2004), “Movements and Media: Selections Processes and Evolutionary Dynamics in Public Sphere”, Theory and Society, nº 33, pp. 367-391.
  • Kozinets, Robert V. (2010), Netnography: The Marketer’s Secret Weapon, Mountain View, White Paper.
  • Laclau, Ernesto (2016), La razón populista, Madrid, Fondo de Cultura Económica.
  • Laclau, Ernesto & Mouffe, Chantal (2001), Hegemonía y estrategia socialista. Hacia una radicalización de la política, Madrid, Siglo XXI.
  • Lazaridis, Gabriella, Gampani, Giovanna & Benveniste, Annie eds. (2016) The Rise of the Far Right in Europe: Populist Shifts and 'Othering', Londres, Palgrave Macmillan.
  • Mudde, Cas (2000), The ideology of the extreme right, Manchester, Manchester University Press.
  • Mudde, Cas (2016), “The Study of Populist Radical Right Parties: Towards a Fourth Wave”, C-REX Working Papers Series, Oslo, Centre for Research on Extremism, The Extreme Right, Hate Crime and Political Violence de la Universidad de Oslo, nº 1, pp. 1-23.
  • Mudde, Cas (2017), “Introduction to Populist Radical Right”. En Mudde, Cas (ed.), The Populist Radical Right: A Reader, Nueva York, Routledge, pp. 1-10.
  • Norris, Pippa (2009), Derecha radical. Votantes y partidos políticos en el mercado electoral, Madrid, Akal.
  • Norris, Pippa & Inglehart, Ronald (2018), Cultural backlash: Trump, Brexit and the rise of authoritarian populism, Nueva York, Cambridge University Press.
  • Palafox, Jordi (2017), Cuatro vientos en contra. El porvenir económico de España, Barcelona, Pasado & Presente.
  • Pink, Sarah, Horst, Heather A., Postill, John, Hjorth, Larissa, Lewis, Tania & Tacchi, Jo. (2016), Digital Ethnography: Principles and Practice, Londres y Los Ángeles, SGAE.
  • Pleyers, Geoffrey (2018), Movimientos sociales en el siglo XXI. Perspectivas y herramientas analíticas, Buenos Aires, CLACSO.
  • Pleyers, Geoffrey & Álvarez-Benavides, Antonio (2018), “La producción de la sociedad a través de los movimientos sociales”, Revista Española de Sociología, nº 28, vol. 1, pp. 141-149.
  • Rodríguez Jiménez, José Luis (1991b), “Origen, desarrollo y disolución de Fuerza Nueva (una aproximación al estudio de la extrema derecha española)”, Revista de Estudios Políticos, nº 73, pp. 261-287.
  • Rodríguez Jiménez, José Luis (2006), “De la vieja a la nueva extrema derecha (pasando por la fascinación por el fascismo)”, Historia Actual Online, nº 9, pp. 87-99.
  • Rodríguez Jiménez, José Luis (2008), ¿Nuevos fascismos? Extrema derecha y neofascismo en Europa y Estados Unidos, Madrid, Península.
  • Rodríguez Jiménez, José Luis (2012), “Historia de un fracaso y ¿de una refundación?: de la vieja a la nueva extrema derecha en España (1975-2012)”, Studia Historica. Historia Contemporánea, nº 30, pp. 231-268.
  • Santos, Boaventura de Sousa (2016), La difícil democracia. Una mirada desde el sur global, Madrid, Akal.
  • Suárez Fernández, Tania & Van Den Broek, Hans-Peter (2018), “El enigma de la derecha radical populista: éxito europeo y fracaso español”, 12th Spanish Congress of Sociology 2016. Disponible en: www.fes-sociologia.com/el-enigma-de-la-derecha-radical-populista-exito-europeo-pero-fracaso/congress-papers/3084/
  • Standing, Guy (2013), El precariado. Una nueva clase social, Barcelona, Pasado & Presente.
  • Traverso, Enzo (2018) Las nuevas caras de la derecha, Buenos Aires, Siglo XXI Editores.
  • Tooze, Adam (2018), Crash. Cómo una década de crisis ha cambiado el mundo, Barcelona, Crítica.
  • Van Dijk, Teun A. (2003), Dominación étnica y racismo discursivo en España y América Latina, Barcelona, Gedisa.
  • Varga, Mihail (2014), “Hungary’s “anticapitalist” far-right: Jobbik and the Hungarian Guard”, Nationalities Papers, nº 42, vol. 5, pp. 791-807.
  • Varoufakis, Yannis (2015), El minotauro global. Estados Unidos, Europa y el futuro de la economía mundial, Barcelona, Debolsillo.
  • Viñas, Carles (2005), El mundo ultra. Los radicales del fútbol español, Madrid, Temas de Hoy.
  • Viñas, Carles & Spaaij, Ramón (2005), “‘A por ellos!’: racism and anti-racism in Spanish fooball”, International Journal of Iberian Studies, nº 18, vol. 3, pp. 141-164.