La lucha por las rentas en la frontera septentrional valenciana. Los conflictos por el diezmo y la primicia en las comarcas de Els Ports y El Maestrat en el siglo XIII

  1. Royo Pérez, Vicent 1
  1. 1 Universitat Jaume I
    info

    Universitat Jaume I

    Castelló de la Plana, España

    ROR https://ror.org/02ws1xc11

Revista:
Medievalismo: revista de la Sociedad Española de Estudios Medievales

ISSN: 1131-8155

Año de publicación: 2016

Número: 26

Páginas: 247-279

Tipo: Artículo

Otras publicaciones en: Medievalismo: revista de la Sociedad Española de Estudios Medievales

Resumen

Este artículo analiza la conflictividad que se originó en la región septentrional del reino deValencia en el siglo XIII en torno al cobro del diezmo y la primicia. Tras la conquista, el reyJaime I y los señores que recibieron posesiones en las comarcas de Els Ports y El Maestrat seadueñaron de estas rentas eclesiásticas y esto suscitó la reacción del obispado de Tortosa, que noestaba dispuesto a renunciar a unos ingresos que le pertenecían. Se abrió, entonces, un periodo dedisputas que fue canalizado a través de las mediaciones de paz y los arbitrajes. Las resolucionesde estos conflictos contribuyeron a definir con mayor precisión la red de señoríos en la regiónseptentrional del reino.

Referencias bibliográficas

  • Agustí Altisent, Història de Poblet, Abadia de Poblet, Vimdobí, 1974, pp. 116-119
  • Alan J. Forey, The Templars in the Corona de Aragón, Oxford University Press, Londres, 1973, pp. 159-187
  • Ángel Sánchez Gozalbo, “Castillo de Cuevas de Avinromà”, Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, XIV (1933), pp. 289-299
  • Annals del Monestir de Santa Maria de Benifassà (1195-1586), ed. Immaculada Fabregat, tesis de licenciatura inédita, Universitat de València, 1988, p. 137
  • Antoni Furió, “Noblesa i poder senyorial al País Valencià en la Baixa Edat Mitjana”, Revista d’Història Medieval, 8 (1997), pp. 109-151
  • Antoni Virgili, “El delme i la primícia al bisbat de Tortosa”, Analecta Sacra Tarraconensia: Revista de ciències historioeclesiàstiques, 67 (1994), pp. 423-441
  • Antoni Virgili, “Les relacions entre la catedral de Tortosa i els ordes religioso-militars al segle XII, segons el Cartulari de la Catedral”, Actes de les Primeres Jornades sobre els Ordes Religiosos-militars als Països Catalans (segles XII-XIX), Tarragona, 1994, pp. 67-79.
  • Antoni Virgili, Ad detrimentum Yspanie. La conquesta de Turtusa i la formació de la societat feudal (1148-1200), Universitat Autònoma de Barcelona-Universitat de València, Valencia, 2001, p. 134.
  • Arcadi García Sanz y Vicent García Edo, La carta pobla de Morella: abril de 1233, Generalitat Valenciana, Valencia, 1995, pp. 17-21
  • Carles Rabassa, Conjuntura econòmica i desenvolupament comercial als Ports de Morella: segles XIV i XV, tesis doctoral inédita, Universitat de València, 1996
  • Carlos Laliena, El señorío de la Orden de Calatrava en el Bajo Aragón en la Edad Media: economía y sociedad en el Aragón meridional durante los siglos XII-XV, Zaragoza, 1985, 2 vols.
  • Cartes de poblament medievals valencianes, ed. Enric Guinot, Generalitat Valenciana, Valencia, 1991, pp. 87-88.
  • Colección diplomática de Jaime I, el Conquistador: años 1217 a 1253, ed. Ambrosio Huici, Editor Vives Mora, Valencia, tom I, 1ª parte, doc. DCCLXI
  • El “Llibre de Privilegis de la Villa de Sant Mateu” (1157-1512), ed. Elena Sánchez Almela, Castelló de la Plana, 1986, pp. 267-268
  • Enric Guinot, “El Patrimoni Reial al País Valencià a inicis del segle XV”, Anuario de Estudios Medievales, 22 (1992), pp. 581-655.
  • Enric Guinot, “La creació de les senyories en una societat feudal de frontera: el regne de València (segles XIII-XIV)”, Revista d’Història Medieval, 8 (1997), pp. 79-108
  • Enric Guinot, “La ramaderia al Maestrat Medieval: entre l’expansió i la crisi”, Estudis Castellonencs, 5 (1992-1993), pp. 255-274.
  • Enric Guinot, Feudalismo en expansión en el norte valenciano. Antecedentes y desarrollo del señorío de la Orden de Montesa, siglos XIII-XIV, Castellón de la Plana, 1986
  • Enrique Bayerri, El monasterio de Benifassà y la comarca de Tortosa, ed. José M. Galiana, Tortosa, 2009
  • Eugeni Díaz Manteca, “Notas para el estudio de los antecedentes históricos de Montesa”, Estudis Castellonencs, 2 (1984-1985), pp. 235-305
  • Eugeni Díaz Manteca, “Un còdex notable del monestir de Santa Maria de Benifassà a l’Arxiu Històric Nacional (1.126-B)”, Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, LXIII (1987), pp. 57-108, esp. p. 73.
  • Hipólito Samper, Montesa ilustrada: Origen, fundación, principios, institutos, casos, progressos, iuris-dicion, derechos, privilegios, preeminencias, dignidades, oficios, beneficios, heroes y varones ilustres de la real, inclyta y nobilissima religion militar de N. S. Santa Maria de Montesa, y San George de Alfama, Valencia, 1669
  • Honori García García, “Real Monasterio de Santa María de Benifazà”, Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, XXVI (1950), pp. 19-35.
  • Isabel Alfonso, “Cistercienses y feudalismo. Notas para un debate historiográfico”, Señorío y feudalismo en la Península Ibérica,Estaban Sarasa y Eliseo Serrano (eds.), Institución Fernando el Católico, Zaragoza, 1993, vol. 3, pp. 11-40.
  • J. Cavanilles, Observaciones sobre la Historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia. Libro primero, ed. facsímil a cargo de Julio Lacarra, Ximo Sánchez y Francesc Jarque, Edición Bancaja, Valencia, 1995, pp. 82-96.
  • Joaquim Miret, Les cases de Templers y Hospitalers en Catalunya, Barcelona, 1910
  • José M. Nieto, “La conflictividad en torno al diezmo en los comienzos de la crisis bajomedieval castellana, 1250-1315”, Anuario de Estudios Medievales, 14 (1984), pp. 211-235
  • Josep Alanyà, El seminari diocesà de Tortosa, Tortosa, 2001, pp. 25-31.
  • Josep F. López Bonet, El diezmo en el reino de Mallorca en la estructura económica de la Procuración Real (1315-1396), Palma de Mallorca, 1986
  • Josep M. Sans, “La orden del Temple en Catalunya”, Las órdenes militares: un puntal de la historia de Occidente, Soria, 2006, pp. 33-72
  • Josep Torró, El naixement d’una colònia. Dominació i resistència a la frontera valenciana (1238-1276), Publicacions de la Universitat de València, Valencia, 2006, 2ª ed.
  • La dîme dans l’Europe médiévale et moderne. Actes des XXXes Journées Internationales d’Histoire de l’Abayye de Flaran, 3 et 4 octobre 2008, Roland Viader (ed.), Presses Universitaires du Mirail, Toulouse, 2010
  • Laureà Pagarolas, Els templers de les terres de l’Ebre (Tortosa). De Jaume I a l’abolició de l’orde (1213-1312), Diputació de Tarragona, Tarragona, 1999
  • Laureà Pagarolas, La Comanda del Temple de Tortosa, Tortosa, 1984
  • Luis García-Guijarro, Datos para el estudio de la renta feudal maestral de la Orden de Montesa en el siglo XV, Instituto Valenciano de Estudios Históricos, Valencia, 1978.
  • Luis García-Guijarro, Papado, cruzada, y órdenes militares, Cátedra, Madrid, 1995.
  • M.ª Luisa Ledesma, Templarios y Hospitalarios en el Reino de Aragón, Zaragoza, 1982
  • Manel Pica, “Santa Maria de Benifassà (1195-1262): El repartiment de la Tinença després de la conquista feudal”, Boletín del Centro de Estudios del Maestrazgo, 94 (2015), pp. 54-73
  • Manuel Betí, “Fundación del Real Monasterio de monjes cisterciences de Nuestra Señora de Santa María de Benifazá”, I Congreso de Historia de la Corona de Aragón, Barcelona, 1909, pp. 408-421
  • Manuel Betí, Morella y el Maestrazgo en la Edad Media, Sociedad Castellonense de Cultura, Castelló de la Plana, 1972, pp. 89-92.
  • Manuel Betí, Rosell. Pleito que por su dominio sostuvieron en el siglo XIII la Orden de San Juan de Jerusalén y el Real Monasterio de Benifazá, Hijos de J. Armengot, Castelló de la Plana, 1920
  • Maria Bonet, “Tensions en les fronteres feudals al Montsià medieval i la incidència de Tortosa”, Recerca, 3 (1999), pp. 127-144. María Bonet, La Orden del Hospital en la Corona de Aragón: poder y gobierno en la Castellanía de Amposta (ss. XII-XV), CSIC, Madrid, 1994
  • Miguel Á. Ladero, El siglo XV en Castilla. Fuentes de renta y política fiscal, Ariel, Barcelona, 1982, p. 191
  • Pere Enric Barreda, “Balasc d’Alagó, conquistador de Culla (1231-1234)”, Benassal. Recull bibliogràfic de textos, Castelló de la Plana, 1989, pp. 798-799
  • Pergamins de Jaume I, nº 230. Diplomatari de la Catedral de Tortosa (1062-1193), ed. Antoni Virgili, Fundació Noguera, Barcelona, 1997, p. 301
  • Robert I. Burns, «A Medieval Income Tax: the Tithe in the Thirteenth-century Kingdom of Valencia», Speculum, XLI (1966), pp. 438-452.
  • Robert I. Burns, El reino de Valencia en el siglo XIII (Iglesia y sociedad), Valencia, 1982, vol. 1, pp. 301-341
  • Robert I. Burns, Jaume I i els valencians del segle XIII, Valencia, 1981, pp. 76-81
  • Rosa M.ª Bandrés, “Vidal de Canellas, obispo de Huesca-Jaca, jurisconsulto y consejero de Jaime I de Aragón”, Homenaje al profesor José Antonio Escudero, Madrid, 2012, vol. 2, pp. 337-358
  • Vicent Domènec, “La querella entre el Monasterio de Santa María de Benifazá y el Monasterio de Santa María de Scarp”, Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, LX (1984), pp. 189-211.
  • Vicent Garcia Edo, Blasco de Alagón (ca. 1190-1239), Universitat Jaume I-Fundació Blasco de Alagón, Castelló de la Plana, 2008, pp. 179-182 y 182-183.
  • Vicent Royo, La construcció i la definició de la societat rural en el regne de València. Conflictes, mediacions de pau i arbitratges en les comarques dels Ports i el Maestrat (1232-1412), tesis doctoral inédita, Universitat Jaume I de Castelló, 2015, vol. 1, pp. 218-335.