Les estratègies econòmiques de les elits rurals valencianes. Crèdit, finances i fiscalitat a Vilafranca (1393-1411)

  1. Vicent Royo Pérez
Revista:
Recerques: Història, economia i cultura

ISSN: 0210-380X

Año de publicación: 2020

Número: 76

Páginas: 5-35

Tipo: Artículo

DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAcceso abierto editor

Otras publicaciones en: Recerques: Història, economia i cultura

Resumen

Rural elites pointed out by the economic diversification. They took part actively in the different investment sectors, especially in the credit market and in the municipal tax system. In this way, they reproduced their control over local economy. But all members of rural elites did not have the same interests and this produce conflicts that broke out in the most critic moments. Consequently, this article tries to analyze the economic strategies of rural elites in the north of the Kingdom of Valencia and the conflicts happened between members of rural elites obtaining the supremacy in the rural community of Vilafranca in 1393-1411.

Referencias bibliográficas

  • E. Guinot RodRíGuez, «Oligarquías y clientelismo en las comunidades rurales del sur de la Corona de Aragón», Hispania. Revista española de historia 70, 2010, 409-430
  • V. Royo PéRez, Vilafranca (1239-1412). Conflictes, mediacions de pau i arbitratges en una comunitat rural valenciana, Castelló de la Plana, Publicacions de la Universitat Jaume I, 2016, 89-107.
  • J. P. Jessenne (ed.), Les Élites rurales dans l’Europe médiévale et moderne. Actes des XXVIIes Journées Internationales d’Histoire de l’Abbaye de Flaran (2005), Tolosa de Llenguadoc, Presses Universitaires du Mirail, 2007.
  • A. FuRió dieGo, «Las elites rurales en la Europa medieval y moderna. Una aproximación de conjunto», dins a. RodRíGuez lóPez (ed.), El lugar del campesino. En torno a la obra de Reyna Pastor, València, Publicacions de la Universitat de València,2007, 391-421.
  • V. Royo PéRez, «Elits rurals i xarxes mercantils al nord del País Valencià baixmedieval. El comerç i la manufactura de la llana a Vilafranca (1393-1412)», Recerques 60, 2010, 25-56.
  • C. Rabassa i vaqueR, Conjuntura econòmica i desenvolupament comercial als Ports de Morella segles xiv i xv, tesi doctoral inèdita, València, Universitat de València, 1996
  • E. Guinot RodRíGuez, «Demografia medieval del nord del País Valencià», dins c. PéRez aPaRicio (ed.), Estudis sobre la població del País Valencià, València, Edicions Alfons el Magnànim, 1988, I, 229-249.
  • V. Royo PéRez, «Los conflictos políticos en el norte del reino de Valencia. La lucha por el poder en la comunidad de Morella y sus aldeas (1292-1412)», Roda da Fortuna. Revista Eletrônica sobre Antiguidade e Medievo 2/1-1, 2013, 354-381.
  • P. schoField, «Stratégies économiques et sociales des élites rurales dans l’Angleterre médiévale», dins menant i Jessenne (ed.), Les Élites rurales dans l’Europe…, 229-242.
  • J. m. salRach i maRès, «Mercat i mercats», dins e. GiRalt Raventós (dir.), Història agrària dels Països Catalans. Volum II. Edat mitjana, Barcelona, Fundació Catalana per a la Recerca, 2004, 395-432.
  • M. beRthe (ed.), Endettement paysan et crédit rural dans l’Europe médiévale et moderne. Actes des XVIIes Journées Internationales d’Histoire de l’Abbaye de Flaran (1995), Tolosa de Llenguadoc, Presses Universitaires du Mirail, 1998
  • A FuRió dieGo, «Tierra, familia y transmisión de la propiedad en el País Valenciano durante la Baja Edad Media», dins R. PastoR (ed.), Relaciones de poder, de producción y parentesco en la Edad Media y Moderna, Madrid, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1990, 305-328.
  • A. FuRió dieGo, «Le crédit dans les registres notariaux de la région de Valence au Bas Moyen Âge», Mélanges de l’École Française de Rome 117, 2005, 409-439.
  • P. viciano navaRRo, «Endeudarse para consumir e invertir. La función económica de las obligaciones en una villa rural valenciana (Castellón de la Plana en 1499)», Historia Agraria 61, 2013, 13-44.
  • J. v. GaRcía maRsilla, «Feudalisme i crèdit a l’Europa medieval», Barcelona Quaderns d’Història, 13 (m. sánchez maRtínez [coord.], El món del crèdit a la Barcelona medieval), 2007, 109-128.
  • A. GaRcía sanz, «El Censal», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura XXXVII, 1961, 281-310
  • A. FuRió dieGo, «Crédito y endeudamiento: el censal en la sociedad rural valenciana (siglos xiv-xv)», dins e. saRasa sánchez i e. seRRano maRtín (ed.), Señorío y feudalismo en la península Ibérica, Saragossa, Institución Fernando el Católico, 1993, 501-534.
  • A. FuRió dieGo i J. v. GaRcía maRsilla, «Espèces et créances en circulation: monnaie métallique et crédit comme monnaie dans la royaume de Valence vers 1300», dins M. bouRin, F. menant i l. to FiGueRas (ed.), Dynamiques du monde rural dans la conjoncture de 1300: échanges, prélèvements et consommation en Méditerranée occidentale, Roma, Collection de l’école Française de Rome, 2014, 493-532.
  • A.FuRió dieGo, J. v. GaRcía maRsilla, a. J. miRa JódaR, s. veRcheR lletí i P. viciano navaRRo, «Endeutament i morositat en una comunitat rural. El censal a Sueca a finals del segle xv», Actes de la V Assemblea d’Història de la Ribera, Almussafes, Ajuntament d’Almussafes, 1993, 119-165.
  • P. viciano navaRRo, «Ingrés i despesa d’una vila valenciana del Quatre-cents. Les finances municipals de Castelló de la Plana (1426-1427)», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura LXVI, 1990, 635-664.
  • E. Guinot RodRíGuez (ed.), Establiments municipals del Maestrat, els Ports de Morella i Llucena (segles xiv-xv), València, Publicacions de la Universitat de València, 2006, 476.
  • V. Royo PéRez, «Las industrias rurales en Vilafranca al final de la Edad Media», dins C. villanueva moRte et al. (ed.), Nuevas investigaciones de Jóvenes Medievalistas. Lorca, 2010, Múrcia, Ediciones de la Universidad de Murcia, 2013, 193-208.
  • J. V. GaRcía maRsilla, Vivir a crédito en la Valencia bajomedieval. De los orígenes del sistema censal al endeudamiento del municipio, València, Publicacions de la Universitat de València, 2002.
  • C. laliena coRbeRa, Sistema social, estructura agraria y organización del poder en el Bajo Aragón en la Edad Media (siglos xii-xv), Terol, 1987, 60
  • V. Royo PéRez, «La economía municipal de una comunidad rural valenciana. El lloc de Culla (1398-1407)», dins J. F. Jiménez alcázaR et al. (ed.), Actas del IV Simposio Internacional de Jóvenes Medievalistas. Lorca, 2008, Múrcia, 2009, 203-218.
  • J. hinoJosa montalvo, «Finanzas y fiscalidad de las ciudades valencianas», dins Finanzas y fiscalidad municipal, Àvila, Fundación Sánchez Albornoz, 1997, 303-324
  • J. miRa JódaR i P. viciano navaRRo, «La construcció d’un sistema fiscal: municipis i impost al País Valencià (segles xiiixiv)», Revista d’Història Medieval 7, 1996, 135-148.
  • P. viciano navaRRo, Regir la cosa pública. Prohoms i poder local a la vila de Castelló (segles xiv-xv), València, Publicacions de la Universitat de València, 2008, 336.
  • M. asenJo González, «“Labradores ricos”: Nacimiento de una oligarquía rural en la Segovia del siglo xv», dins En la España Medieval (Estudios dedicados al profesor don Ángel Ferrari, I) 4, Madrid, 1984, 63-86
  • V. Royo PéRez, La construcció i la definició de la societat rural en el regne de València. Conflictes, mediacions de pau i arbitratges en les comarques dels Ports i el Maestrat (1232-1412), tesi doctoral inèdita, Universitat Jaume I, 2015.
Fuente de los datos: Dialnet