Parròquia i societat rural al Bisbat de Girona, segles XIII i XIV

  1. Mallorquí García, Elvis
Zuzendaria:
  1. Lluís To Figueras Zuzendaria

Defentsa unibertsitatea: Universitat de Girona

Fecha de defensa: 2007(e)ko ekaina-(a)k 19

Epaimahaia:
  1. Josep M. Salrach Presidentea
  2. Pere Ortí Gost Idazkaria
  3. Roland Viader Kidea
  4. Pascual Martínez Sopena Kidea
  5. Joaquim M. Puigvert Solà Kidea

Mota: Tesia

Teseo: 139027 DIALNET lock_openTDX editor

Laburpena

La parròquia, poc valorada per la historiografia medieval, fou una la institució fonamental per a lordenació de la societat rural del bisbat de Girona entre els segles X i XIV. Constituïa un territori ben delimitat, els habitants del qual rebien els sagraments eclesiàstics dels clergues que regien lesglésia i, a través de lobreria i dels obrers, participaven en la gestió del temple i de la seva economia. La parròquia va incidir directament en lordenació del poblament rural a través tant dels nuclis eclesials o celleres com dels masos dispersos pel terme duna parròquia. A més, la parròquia era una important font de rendes: a través de la documentació generada pel bisbe de Girona, el delme era una renda en mans, sobretot, de senyors feudals, cavallers i importants institucions eclesiàstiques; els clergues parroquials només rebien les primícies i altres drets de menor valor. Finalment, la parròquia contribuí enormement a la configuració de les comunitats rurals de bona part del bisbat de Girona.