Estructures pertinents del cant dels goigs orals

  1. GARCIA LLOP, ESTER
Dirigida por:
  1. Jaume Ayats Abeyà Director/a

Universidad de defensa: Universitat Autònoma de Barcelona

Fecha de defensa: 02 de febrero de 2021

Tribunal:
  1. Enrique Cámara de Landa Presidente
  2. Jordi Ballester Gibert Secretario/a
  3. Joan Armangué Herrero Vocal

Tipo: Tesis

Teseo: 758279 DIALNET lock_openTDX editor

Resumen

A mitjan del segle xix Manuel Milà i Fontanals, que havia investigat abastament el gènere dels goigs, va concloure que estaven emparentats amb la dansa trobadoresca. Aquesta afirmació ha estat reproduïda –de vegades amb una visió distorsionada– a bona part de la historiografia del gènere. Amb la finalitat de reconduir el discurs i aportar-hi eines científiques d’anàlisi i crítica, hem pres com a premissa l’afirmació de Milà i Fontanals i hem concretat les relacions entre els goigs actuals i les danses dels segles xiii, xiv i xv. L’anàlisi dels tractats poètics i del repertori líric occitanocatalà de l’època ha estat clau per comprendre aquestes relacions i com l’estructura estròfica pròpia dels goigs moderns no s’hi ajusta completament en qüestions d’extensió, d’argument i del paper de la retronxa. L’encaix perfecte cal situar-lo al final del segle xv a l’entorn literari de Bernat Fenollar i els certàmens literaris de València. La impremta va afavorir des del primer moment la difusió i la creació d’obres del nou gènere que es consolidava. N’hem resseguit les traces en cançoners manuscrits, fulls impresos del segle xvi i en les primeres notacions musicals: una de monòdica i quatre de polifòniques. A Catalunya i a Andorra encara avui es canten diverses lletres de goigs dels segles xv i xvi i s’hi poden reconèixer alguns elements melòdics que ja eren presents a les notacions musicals d’aquells segles. L’aplec d’un corpus de mig miler goigs enregistrats en els darrers quaranta anys, complementat amb un nombre semblant de notacions escrites des de final del segle xix fins a l’actualitat, ha permès confegir per primer cop una síntesi dels models musicals de gran extensió del país. L’anàlisi de les estructures musicals dels goigs enregistrats aporta informacions significatives sobre els mecanismes i característiques musicals orals del gènere, com ara la singular alternança dels versos melòdics, el cant a veus i l’articulació rítmica giusto sil·làbic. L’estudi etnomusicològic aporta una visió global del cants dels goigs a Catalunya i Andorra i, alhora, exemples i eines per a futures recerques.