L'explotació del salí cardoní i l'influx a les comunitats del Neolític mig ple establertes en la depressió central catalana, prepirineu central català i pirineu andorrà

Résumé

La sal ha estat i és bàsica per a la humanitat. Es considera que és a partir del Neolític que es genera la necessitat utilitzar la sal, tant per a la dieta, la conservació d’aliments proteics, per als animals ungulats domèstics i com a bé econòmic necessari per a l’intercanvi. Un millor control de la producció i un mètode eficaç de conservació d’aliments, generen més possibilitats de subsistència. Aquesta tesi aborda l’explotació de la sal en dos blocs ben diferenciats. En el primer bloc, es fa una síntesi molt general dels fets objectius i fets intersubjectius que involucren a la sal. Hi ha una gran varietat de concentracions i d’elements salats naturals. La major part de la biosfera és salina, per tant la sal és un element molt abundant, però està molt mal repartida. No es pot abordar un tema tan complex sense tenir en compte les propietats de la sal, la seva incidència en la vida humana al llarg de la història i els principals fets intersubjectius que la humanitat ha acceptat sobre la sal. El segon bloc es centra en l’explotació Neolítica de l’halita de la Vall Salina de Cardona i la interacció de la sal amb les comunitats del Grup de Sepulcres en Cista. S'han analitzat 309 peces d'utillatge de pedra polida documentada a la Vall Salina. La majoria de les eines mineres neolítiques documentades no són estris especialitzats. L'eina d'extracció més característica correspon a destrals, aixes o cisells reutilitzades. S'han documentat dos tipus més: uns grans martells miners amb un gran front de xoc i la utilització de falques a partir de destrals de pedra polida. Aquestes últimes tenien com a finalitat separar les làmines d'halita de les intercalacions de les capes de làmines de sal i làmines de saponita i donar formar al blocs. Totes aquestes eines mineres d'extracció presenten unes traces d'ús visibles a simple vista, fruit de la percussió repetitiva d'aquestes eines sobre els afloraments d'halita per anar desgastant progressivament el mineral de sal fins aconseguir un bloc. S'observa que el tall de les eines mineres és espès i tendeix a deformacions arrodonides i multitud de fractures com a conseqüència de la feina de les eines i de la seva composició mineralògica, la seva formació estructural i la pròpia fatiga del material. Durant el Neolític mig 2, hi ha una ocupació de l’interior de Catalunya. Les comunitats del Solsonià del van explotar dos béns econòmics complementaris: les roques metamòrfiques del riu Segre i l'halita de Cardona. Amb l’explotació de la sal va produir una especialització en aquestes comunitats neolítiques de l'interior de Catalunya. Les comunitats ubicades a l'entorn de les terrasses del riu Segre es van dedicar a la manufacturació de destrals de pedra polides destinades a les activitats quotidianes i activitats mineres. Les comunitats situades al voltant de la Vall Salina es van dedicar a l'explotació de la sal de Cardona. Hi ha un important flux regional de béns econòmics. Béns de capital necessaris per a la mineria a la Vall Salina a canvi de poder disposar de sal. Aquesta sal és un útil-valor; d'una banda, té una utilitat per a les comunitats neolítiques (tant per a les necessitats humanes com per als animals domèstics), i de l'altra, té un valor intrínsec. És una unitat de canvi. Però, la circulació de sal no va ser només dins de l'àmbit regional, sinó que es va estendre a un nivell supraregional, adquirint productes de prestigi: comptes de collaret de variscita, destrals de jadeitita, destrals de omfacitita, destrals de eclogita, comptes de corall vermell, petxines marines per a l'adorn personal o sílex bédoulien.