A review of hybrid learning models for higher education

Resumen

Quan es pensa en el futur de la humanitat, es fa evident que l'educació superior és una de les claus del futur, ja que és l'entitat on es crea i es difon el coneixement i, per tant, un potencial motor de canvi cultural cap al futur (Prieto-Jiménez et al., 2021; Žalėnienė & Pereira, 2021). Segons Castro (2019), el blended learning podria ser adequat per fer front a aquests reptes proporcionant a les institucions d'educació superior oportunitats i un marc per adaptar-se al futur urgent d'arribar. Després del confinament del 2020, les universitats de tot el món es van veure obligades a implementar models en línia o híbrids (Hodges et al., 2020). Aquest esdeveniment, juntament amb els models híbrids implementats abans de la pandèmia, han aportat moltes lliçons, com ara la necessitat de models educatius ben fonamentats que integrin la flexibilitat, la transversalitat i l'autonomia com a elements centrals del procés educatiu (Allan i Campbell, 2019; Beatty, 2019; Mozelius, 2020), perquè es compleixin els objectius marcats en l'Agenda de Desenvolupament Sostenible 2030. Aquest conjunt de lliçons i models ofereix la base de directrius integrals que poden facilitar el procés de disseny de les institucions d'educació superior en el seu camí per adaptar-se a les necessitats personals, professionals i acadèmiques futures.