La Necesidad de extensión agraria en vacuno lechero

Résumé

A partir de 1980, els canvis polítics, socials i administratius van provocar la desaparició gradual del Servei d’Extensió Agrària a Catalunya, establint-se grups d’assessorament, aliens a l’administració pública, bé adscrits a cases comercials o a grans empreses, o bé formats per professionals en exercici lliure. Aquesta situació, i pel que fa a les explotacions de vaques de llet, fou considerada satisfactòria, tant per l’administració com per altres organismes o estaments socials i econòmics, tot i que hi ha algunes opinions de professionals i ramaders que ho qüestionen. Per aquest motiu, es va plantejar la hipòtesi que les explotacions de vaques de llet, estan necessitades d’un model d’extensió que les ajudi a detectar i a solucionar problemes, per si mateixes. A través d’un mostreig estratificat d’explotacions, es va realitzar un estudi descriptiu del maneig dels sistema productiu, i, alhora, una enquesta de coneixements, dirigida als titulars de 57 explotacions. A la descripció s’insistí en la valoració nutritiva de les racions alimentàries, i en aquells aspectes destacats del racionament – tipus de ració, distribució de la ració, espai per vaca a la menjadora, el confort, els abeuradors, etc. – El tractament estadístic de les dades, fet mitjançant el paquet estadístic SAS (2002), va requerir de la transformació prèvia de la informació recollida, tant de la descripció com de l’enquesta de coneixements. En el pla teòric, mitjançant la revisió bibliogràfica, es demostra la necessitat del model d’extensió per fer front, en general, als canvis d’orientació exigits per la societat a l’agricultura. Tanmateix, es fa palès la idoneïtat del model d’extensió per a la resta de la societat. Dels resultats de l’anàlisi realitzat, cal destacar que en el 70% de les explotacions no es fa cap tipus d’examen o anàlisi dels resultats econòmics, i, només, el 26% dels titulars coneixen, aproximadament, el cost d’un litre de llet. A la majoria de les explotacions, el titular ha perdut el control del factor alimentació, i les racions, subministrades per al conjunt de vaques lactants, es formulen per a valors alts de producció, amb independència de la producció real. En general, són deficitàries en energia en relació a la potencialitat que s’exigeix al contingut proteic, i a les de quota superior, es formula en contingut PDIN per a una producció superior en 14 litres a la mitjana per vaca en lactació i dia. El ramader d’explotacions petites i mitjanes, l’únic estímul que rep, és el d’ampliar o deixar l’activitat. Mentre que, el de les explotacions d’estrats superiors de quota, es veu forçat a delegar el control dels factors de producció en els serveis tècnics, privats. El model d’extensió, esdevé necessari, ja que dóna formació i informació per tal que el ramader decideixi, com empresari, sense delegar aquesta funció.