Los animales y las medidas coercitivas de carácter procesal

Resumo

La configuració legal dels animals com a éssers sentents, a la llum de la declaració continguda en l’art. 13 de el Tractat de Funcionament de la Unió Europeu, contrasta amb la situació de l’animal-cosa de l’ordenament jurídic espanyol. Les reformes proposades en èpoques recents s’han centrat en el reconeixement dels animals com a éssers sentents; però, en matèria de Dret processal, no han anat més enllà de la declaració d’inembargabilitat de l’animal de companyia. En conseqüència, els animals poden ser objecte de mesures coercitives de caràcter processal, com l’embargament, el dipòsit, la intervenció i el decomís, i es poden veure afectats per altres mesures com ara llançaments, ordres de protecció i resolucions adoptades en processos de separació i divorci. Amb independència de la consideració de l’animal com ser que sent o com cosa, la seva naturalesa d’ésser viu li fa creditor d’una regulació específica que fugi de preceptes ideats per a objectes inanimats. En el present treball s’abordaran totes aquelles mesures de caràcter processal que puguin arribar a afectar un animal: embargament, dipòsit, intervenció i decomís, llançaments, resolucions adoptades en matèria de família i ordres de protecció. En tots aquests supòsits, es tractarà d’oferir una solució òptima basada en la normativa existent, intentant adaptar-la a l’especial naturalesa dels animals com a éssers vius. No obstant això, la inexistència d’un marc normatiu específic aboca a la necessària reforma de les lleis processals espanyoles. Per això, es conclourà el treball amb una proposta de modificació de determinats preceptes de les lleis d’enjudiciament civil i criminal, que recullin el supòsit particular que un animal sigui objecte d’una mesura coercitiva de caràcter processal.