La variación del léxico de la Informática y su representación en los diccionarios generales bilingües

  1. Ortego Antón, María Teresa
Aldizkaria:
Tonos digital: revista de estudios filológicos

ISSN: 1577-6921

Argitalpen urtea: 2014

Zenbakia: 27

Mota: Artikulua

Beste argitalpen batzuk: Tonos digital: revista de estudios filológicos

Laburpena

In recent decades, there has been a revolution in expert knowledge due to the emergence of new concepts and, consequently, new terms. Thus, general vocabulary has been gradually enlarged with terms traditionally limited to specialized discourse. In addition, expert knowledge is usually produced in the English language. However, in a globalized world, the need to transfer terms to other languages such as Spanish has emerged. General bilingual dictionaries are increasingly used to solve the difficulties that arise for users in the transference of specialized knowledge into other languages; nevertheless, this tool is not the most suitable when making decisions about the equivalents of specialized terms in other language. Term variation in general bilingual dictionaries can become an obstacle for users. Given the lack of research in English and Spanish bilingual lexicography, in this paper, we try to acquire an approximation of the treatment of term variation in two of the most prestigious general bilingual dictionaries in English and Spanish. From our findings, we hope to obtain relevant data that emphasize the need to improve the standard of information gathered in these reference works and implement the searching procedures adopted by general bilingual dictionary users

Erreferentzia bibliografikoak

  • Aguado, G. & Montiel-Ponsoda, E. (2012). Term Variants in Ontologies. En 30th International Conference of AESLA, Lleida, Spain, 19th-21st April.
  • Boulanger, J. C. (2001). L'aménagement des marques d'usage technolectales dans les dictionnaires généraux bilingues. En J. Pruvost (Ed.), Les dictionnaires de la langue française (pp. 247-271). Paris: Honoré Champion.
  • Ciro, L. A. & Vila Rubio, N. (2011). Descripción de una herramienta lexicográfica en línea para la caracterización del léxico de la informática y la Internet en español. En M. L. Carrió Pastor, J. Contreras, F. Olmo, H. Skorczynkska, I. Tamarit & D. Westall. (Eds.), La investigación y la enseñanza aplicadas a las lenguas de especialidad y a la tecnología (pp. 151-161). Valencia: Universitat Politècnica de Valencia.
  • Corpas Pastor, G., Leiva Rojo J. & Varela Salinas, J. M. (2001). El papel del diccionario en la formación de traductores e intérpretes: análisis de necesidades y encuestas de uso”. En M. C. Alaya Castro (Ed.). Diccionarios y enseñanza (pp. 239-273). Alcalá de Henares: Universidad de Alcalá.
  • Faultisch, E. (1999). Principes formels et fonctionnels de la variation en terminologie. Terminology 5(1), 93-106.
  • Fernández Quesada, N. (2009). El diccionario bilingüe y los errores de traducción en los estudiantes de inglés como lengua “c”. En J. M. García Platero & M. A. Castillo Carballo (eds.). Investigación lexicográfica para la enseñanza de lenguas (pp. 149-163). Málaga: Servicio de Publicaciones de la Universidad de Málaga.
  • Freixa, J. (2002). La variació terminològica: anàlisi de la variació denominativa en textos de diferent grau d'especialització de l'àrea de medi ambient. Tesis doctoral. Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada, Universitat Pompeu Fabra.
  • Fuentes Morán, M. T. & García Palacios, J. (2002). Los ejemplos en el diccionario de especialidad. En M. T. Fuentes Morán & J. García Palacios (eds.), Texto, terminología y traducción (pp. 75-98). Salamanca: Almar.
  • Fuertes Olivera, P. A. & Velasco, M. (2001). A Critical Comparison of the Macrostructure and Microstructure of two Bilingual English-Spanish Dictionaries of Economics. International Journal of Lexicography, 14(1), 31-55.
  • Gallimberti, B. & Russell, R. (Eds.). 2008. Gran Diccionario Oxford: Español-Inglés, Inglés-Español. 4ª ed. Oxford: Oxford University Press.
  • García Palacios, J. (2002). El artículo lexicográfico en el diccionario de especialidad. En I. Ahumada (Ed.), Diccionarios y lenguas de especialidad. V Seminario de Lexicografía Hispánica. Jaén, 21-23 de noviembre de 2001 (pp. 21-47). Jaén: Servicio de Publicaciones de la Universidad de Jaén.
  • Geeraerts, D. (1994). Varieties of Lexical Variation. En Euralex 1994 Proceedings. 78-83.
  • Hastings, A. (2000). El diccionario inglés-español, español-inglés como herramienta para el traductor. En C. Gonzalo García & V. García Yebra (Coords.), Documentación, terminología y traducción (pp. 109-122). Madrid: Síntesis.
  • Jacquemin, C. (1999). Syntagmatic and Paradigmatic Representations of Term Variation” En ACL’99. Proceedings of the 37th Meeting of the Association for Computational Linguistics (pp. 341-348).
  • Jessen, A. (1996). The Presence and Treatment of Terms in General Dictionaries. M.A. Thesis. Ottawa: University of Ottawa.
  • Josselin, A. (2005). Place et rôle des terminologies dans les dictionnaires généraux unilingues et bilingues. Étude d'un domaine de spécialité: Volcanologie. Tesis doctoral. Lyon: Université Lumière Lyon II. Centre de Recherche en Terminologie et Traduction.
  • Nenadić, G.; Ananiadou, S. & Mcnaught, J. (2004). Enhancing Automatic Term Recognition through Recognition of Variation. En Proceedings of COLING 2004 (pp. 604-610).
  • Nenadić, G., Spasić, I. & Ananiadou, S. (2002). Automatic Acronym Acquisition and Term Variation Management within Domain-Specific Texts. En Proceedings of the 3rd International Conference on Language, Resources and Evaluation, LREC-3, Las Palmas, Spain, 2002.
  • Roberts, R. P. (2004). Terms in General Dictionaries. En J. M. Bravo Gozalo (Ed.), A New Spectrum of Translation Studies (pp. 121-140). Valladolid: Universidad de Valladolid.
  • Roberts, R. P. & Josselin, A. (2005). Le traitement des termes dans les dictionnaires généraux”. En H. Béjoint & F. Maniez (Eds.), De la mesure dans les termes. Hommage à Philippe Thoiron (pp. 324-348). Lyon: Presses Universitaires de Lyon.
  • Rodríguez Reina, M. P. (2002). Las marcas de especialidad: Una cuenta pendiente de difícil solución. En G. Guerrero Ramos & M. F. Pérez Lagos (Eds.). Panorama actual de la terminología (pp. 327-357). Granada: Comares.
  • Scriben, R., Love, C. &Amiot-Cadey, G. (Eds.) (2009). Collins Universal Español-Inglés, English-Spanish. 9ª ed. Barcelona: Random House Mondadori / Glasgow: Harper Collins Publishers.
  • Sierra Soriano, A. (2001). El diccionario bilingüe. Estructura y nomenclatura. Alicante: Editorial Club Universitario.
  • Silva Rojas, T. I. & Figueroa Revilla, B. (2005). El ejemplo en los diccionarios bilingües de especialidad. En J. Varela Zapata, J. Oro & J. D. Anderson (Eds.), Lengua y sociedad: Lingüística aplicada en la era global y multicultural (pp. 273-286). Santiago de Compostela: Universidade, Servizo de Publicacións e Intercambio Científico.
  • Thoiron, P. (1998). Place et rôle de la terminologie dans les dictionnaires bilingues non spécialisés. Le cas de la terminologie médicale dans le Dictionnaire Hachette-Oxford (français-anglais). En S. Mellet y M. Vuillaume (Eds.), Mots chiffrés et déchiffrés (pp. 621-650). Paris: Honoré Champion.