Episcopologi francocatalà de la diòcesi castellana de Palència (1034-1207)un estudi historicojurídic

Resum

Al principi del segle xi la revitalització i la restauració diocesanes de la ciutat de Palència faciliten la introducció al regne de Lleó de l�esperit cluniacenc i reformador de la mentalitat i l�organització eclesial que, sota el guiatge dels monestirs catalans i dels seus clergues, es comença a difondre per tota la península Ibèrica amb el patrocini i l�impuls del rei pamplonès Sanç III el Gran i dels seus successors al capdavant del tron d�aquest regne. Durant gairebé dues centúries, tant els prelats, que des del seu restaurador, el català Ponç, fins al llombard Arderic van ocupar la seva seu pontifical, com els evocadors noms de la major part dels integrants del seu capítol, més propis de les terres de la Marca Hispànica que de la terra castellana, van fer manifestació de la destacada i sorprenent presència en la Tierra de Campos altmedieval d�una important colònia d�occitans i francocatalans. Un fet que va permetre europeïtzar el regne i l�imperi lleonesos.