Extensions of schooling environments into the local community, and social construction of democracy in Spain (1931-1939). Contributions made by the Freinet pedagogical movement

  1. José Luis Hernández Huerta 1
  1. 1 Universidad de Valladolid
    info

    Universidad de Valladolid

    Valladolid, España

    ROR https://ror.org/01fvbaw18

Journal:
Cadernos de História da Educaçao

ISSN: 1807-3859

Year of publication: 2019

Volume: 18

Issue: 1

Pages: 122-145

Type: Article

More publications in: Cadernos de História da Educaçao

Abstract

This article highlights the social nature of the Freinet movement in Spain during the period of the Second Republic (1931-1936) and the Civil War (1936-1939), and investigates the community-based aspect of its schooling practices. To begin with, we examine a number of aspects of Spain’s Freinet movement which help to see it as a social movement as well as a pedagogical one. Then, we study a) the main strategies employed by teachers to facilitate the social building of democracy through the schooling system, and b) the most significant extensions of the school into the local community, which helped break down the physical and symbolic barriers separating schooling institutions from the framework of ordinary citizens’ daily existence.

Bibliographic References

  • Almendros, H. (1932a). La correspondencia escolar. Revista de Pedagogía, (126), 243-253.
  • Almendros, H. (1932b). La imprenta en la escuela. Revista de Pedagogía, (128), 369-370.
  • Almendros, H. (1932c). La imprenta en la escuela. Revista de Pedagogía, (130), 448-453.
  • Almendros, H. (1932d). La Imprenta en la Escuela. La técnica Freinet. Madrid: Revista de Pedagogía.
  • Almendros, H. (1933). Técnicas auxiliares de la escuela. El cinema, la radio, los discos. Revista de Pedagogía, (133), 19-24.
  • Almendros, H. (1936). Intercambio de impresos. Colaboración, la Imprenta en la Escuela, (11), 110-112.
  • Benaiges Nogués, A. (1935a). Azul y rojo. La imprenta en la escuela. Colaboración, la Imprenta en la Escuela, (4), 29-32.
  • Benaiges Nogués, A. (1935b). Intercambio de impresos. Colaboración, la Imprenta en la Escuela, (9), 90-91.
  • Bover Oliveras, L. G. (1935). El Congreso de Lérida. Colaboración, la Imprenta en la Escuela, (2), 12-14.
  • Cid Fernández, X. M., Carrera Fernández, M. V., Diéguez Sans, N., & Cid Rodríguez, A. (2017). Educació per a la pau en la trajectòria freinetiana. Del seu discurs originari als actuals moviments de l’escola moderna a la península Ibèrica. Educació i Història: Revista d'Història de l'Educació, (29), 41-63.
  • Cluet, M. J. (1929a). La educación nueva en la práctica. La imprenta en la escuela. Revista de Pedagogía, (89), 203-208.
  • Cluet, M. J. (1929b). Manera de construir el modelo de 1928 de la prensa escolar Freinet. Revista de Pedagogía, (91), 320-322.
  • Cluet, M. J. (1933). La imprenta en la escuela. La última prensa. Revista de Pedagogía, 102-108.
  • Cozcolluela, T. (1935). El Congreso de Huesca. Colaboración, la Imprenta en la Escuela, (6), 45-47.
  • Escolano Benito, A. (2002). La educación en la España contemporánea. Políticas educativas, escolarización y culturas pedagógicas. Madrid: Editorial Biblioteca Nueva.
  • Ferraz Lorenzo, M. (2017). La segunda época de cooperación, experimentación y aplicación de las técnicas Freinet en las Islas Canarias (1977-1982). Educació i Història: Revista d'Història de l'Educació, (29), 151-170.
  • Freinet, C. (1936). Nueva vida escolar. Colaboración, la Imprenta en la Escuela, (14), 145-146.
  • Freinet, E. (1983). Nacimiento de una pedagogía popular. Historia de la Escuela Moderna. Barcelona: Laia.
  • Garcés, E., & Loras, B. (1937). Los niños de Aragón a los de Cataluña. Germanor, (1), s/p. García Madrid, A. (2009). Un ejército de maestros. Experiencias de las técnicas de Freinet en Castilla y Extremadura (1932-1936). Salamanca: Universidad Pontificia de Salamanca.
  • García Madrid, A. (2013). La revista escolar "Sementera" de la graduada nº 1 de Plasencia (Cáceres). Papeles salmantinos de educación, (17), 49.
  • Gertrúdix Romero de Ávila, S. (2002). Simeón Omella: el Maestro de Plasencia del Monte. Zaragoza: Diputación General de Aragón y Caja Inmaculada.
  • González Monteagudo, J. (1988). La pedagogía de Célestin Freinet: contexto, bases teóricas, influencia. Madrid: Centro de Publicaciones. Secretaría General Técnica.
  • González Monteagudo, J. (2013). Célestin Freinet, la escritura en libertad y el periódico escolar: un modelo de innovación educativa en la primera mitad del siglo 20. História da Educação, 17(40), 11-26.
  • Groves, T. (2002). The Teacher as an Agent of Alternative Culture: The Teachers' Movement during the Transition to Democracy in Spain (Salamanca, 1970-1979). Tel Aviv University, Tel Aviv.
  • Groves, T. (2009). ¿Qué significa vivir en democracia? La movilización sindical de los maestros durante la Transición Española. In R. Quirosa-Cheyrouze Muñoz & M. Fernández Amador (eds.), Sociedad y movimientos sociales(pp. 203-218). Almería: Instituto de Estudios Almerienses, Diputación de Almería.
  • Groves, T. (2010). ¿Qué engaña más, la memoria o los documentos? Experiencias de la pedagogía Freinet en la escuela rural en los años setenta. Foro de Educación, 8(12), 171-173.
  • Groves, T. (2012). Everyday Struggles against Franco's Authoritarian Legacy: Pedagogical Social Movements and Democracy in Spain. Journal of Social History, 46(2), 305-334.
  • Groves, T. (2014a). Political Transition and Democratic Teachers: Negotiating Citizenship in the Spanish Education System. European History Quarterly, 44(2), 263-292.
  • Groves, T. (2014b). Teachers and the Struggle for Democracy in Spain, 1970-1985. New York: Palgrave Macmillan.
  • Groves, T. (2017). Freinet y los maestros españoles: la configuración de un movimiento social y pedagógico (1969-1983). Educació i Història: Revista d'Història de l'Educació, (30), 133-154.
  • Halbwachs, M. (2004). La memoria colectiva. Zaragoza: Prensas Universitarias de Zaragoza.
  • Hernández Díaz, J. M. (2008). Utopía y realidad de las prácticas escolares renovadoras en España (1900-1939). In V. Juan (Ed.), Museos pedagógicos: la memoria recuperada: Museo Pedagógico de Aragón, Huesca, octubre 2008(pp. 135-156). Huesca: Gobierno de Aragón, Museo Pedagógico de Aragón.
  • Hernández Díaz, J. M., & Hernández Huerta, J. L. (2009). La represión franquista de los maestros freinetianos. Aula. Revista de Pedagogía de la Universidad de Salamanca, (15), 201-227.
  • Hernández Díaz, J. M., & Hernández Huerta, J. L. (2010). Cuadernos escolares y técnicas Freinet en España durante la Guerra Civil (1936-1939). In J. Meda, D. Montino & R. Sani (eds.), School exercise books. A Complex Source for History of the Approach to Schooling and Education in the 19th and 20th Centuries(pp. 769-792). Macerata: Edizione Polistampa.
  • Hernández Huerta, J. L. (2012a). Freinet en España (1926-1939). Escuela popular, historia y pedagogía. Valladolid: Castilla Ediciones.
  • Hernández Huerta, J. L. (2012b). Simeón Omella Ciprián. Notas Biográficas y realizaciones freinetianas. In F. Zurriaga (Ed.), Pàgines vives. Quaderns Freinet. Les revistes escolars de la Segona República. Castelló de la Plana: Universitat Jaume I.
  • Hernández Huerta, J. L. (2017). Influence and Reception of Freinet in Spain. Map of the Historiographical Maze: Possible Means of Escape (1979-2016). Educació i història: Revista d'història de l’educació, (29), 221-246.
  • Hernández Huerta, J. L., & Hernández Díaz, J. M. (2012). Freinet en España (1926-1939). História da Educação, 16(36), 147-161.
  • Hernández Huerta, J. L., & Sánchez Blanco, L. (2013). Ideas, materiales y prácticas Freinet en España durante la II República. Innovación Educativa, (23), 75-95.
  • Jaume i Campaner, M. (2017). Tres assajos d’aplicació de les tècniques Freinet a Mallorca per iniciativa del mestre Teodor Terrés Lladó entre 1933 i 1937. Educació i Història: Revista d'Història de l'Educació, (29), 65-97.
  • Jiménez Mier y Terán, F. (1996). Freinet en España. La revista Colaboración. Barcelona: EUB.
  • Jiménez Mier y Terán, F. (2007a). Batec. Historia de vida de un grupo de maestros. Lérida: Universitat de Lleida.
  • Jiménez Mier y Terán, F. (2007b). El libro de los escolares de Plasencia del Monte. Zaragoza: Gobierno de Aragón. Departamento de Educación, Cultura y Deporte. Museo Pedagógico de Aragón.
  • Jiménez Mier y Terán, F. (2012). Nacimiento y víspera de la Cooperativa. In F. Zurriaga (Ed.), Pàgines vives. Quaderns Freinet. Les revistes escolars de la Segona República(pp. 133-160). Castellón: Universitat Jaume I.
  • Jiménez Mier y Terán, F. (2017). La Escuela Freinet de Barcelona. Educació i Història: Revista d'Història de l'Educació, (29), 99-123.
  • Maestro, E. (1933). A los niños de la Escuela Graduada de Plasencia (Cáceres). Niños, pájaros y flores, (2), s/p.
  • Marqués, S., & Reguant, M. (2010). Un poble, una escola, una revista. La revista Inquietud de l ́escola de Me nàrguens, 1935-1936. Lérida: Ajuntament de Menàrguens i Pagès Editors S.L.
  • McLuhan, M. (1996).Comprender los medios de comunicación. Las extensiones del ser humano. Barcelona: Paidós.
  • Pérez Galán, M. (2011). La enseñanza en la Segunda República. Madrid: Biblioteca Nueva.
  • Portier, H. (2014). Pionniers du Mouvement Freinet (de l’entre-deux-guerres).Retrieved April 9, 2018 http://www.icem-freinet.fr/archives/divers/pionniers.htm.
  • Pozo Andrés, M. d. M. d. (2003). La Escuela Nueva en España: crónica y semblanza de un mito. Historia de la educación: Revista interuniversitaria, (22), 317-346.
  • Ramos, A.J. (2017). La revista Escola, òrgan del freinetisme valencià (1965-1969). Educació i Història: Revista d'Història de l'Educació, (29), 125-150.
  • Redacción. (1935a). Exposición. Colaboración, la Imprenta en la Escuela, (4), 38.
  • Redacción. (1935b). II Congreso de la Imprenta en la Escuela y Asamblea general de la Cooperativa española de la Técnica Freinet. Colaboración, la Imprenta en la Escuela, (4), s/p.
  • Redacción. (1935c). La correspondencia interescolar. Colaboración, la Imprenta en la Escuela, (7), 59-60.
  • Redacción. (1935d). Para los compañeros accionistas. Colaboración, la Imprenta en la Escuela, (5), 38.
  • Redacción. (1935e). Propósitos. Colaboración, la Imprenta en la Escuela, (1), 1-3.
  • Redacción. (1935f). Reunión del Consejo de Administración de la Cooperativa. Colaboración, la Imprenta en la Escuela, (3), 20.
  • Redacción. (1936a). Colaboración, la Imprenta en la Escuela, (15), s/p.
  • Redacción. (1936b). Colaboración, la Imprenta en la Escuela, (14), 149-152.
  • Redacción. (1936c). Colaboración, la Imprenta en la Escuela, (13), 137.
  • Redacción. (1936d). Formad cooperativas escolares. Colaboración, la Imprenta en la Escuela, (12), 117.
  • Redacción. (1936e). Para los compañeros accionistas. Colaboración, la Imprenta en la Escuela, (15), s/p.
  • Revuelta, F. (1937). Por una España mejor. Renacer, (1), s/p.
  • Sala Sureda, C., & Vilaplana, E. (2017). La recuperació de la pedagogia Freinet a Catalunya (apunts de memòries personals). Educació i Història: Revista d'Història de l'Educació, (29), 173-200.
  • Taylor, C. (2006). Imaginarios sociales modernos. Barcelona: Paidós.
  • Viñao Frago, A. (2007). Reformas e innovaciones educativas en la España del primer tercio del siglo XX. La JAE como pretexto. Revistade Educación, (extraordinario), 21-44.
  • VV.AA. (1932-1934).Ideas y Hechos. Escuela Nacional Unitaria de niños Factoría de los Ángeles de Caminomorisco (Cáceres).
  • VV.AA. (1935).Vida Hurdana. Lo que escriben los niños.
  • VV.AA. (1936).Les Hurdes. Enfantines.
  • VV.AA. (1937-1938a). La Font. Periódico escolar. Archivo Histórico de la Ciudad de Barcelona (Barcelona, España), República Infantil de Martorelles (Barcelona, España).
  • VV.AA. (1937-1938b). Tibidabo. Periódico escolar. Archivo Histórico de la Ciudad de Barcelona (Barcelona, España), Escuela Freinet de Barcelona (España).
  • Zurriaga i Agustí, F. (2017). Parlem de la formació permanent de l’ofici de mestre i de les idees del Moviment Freinet. Educació i Història: Revista d'Història de l'Educació, (29), 201-218.