Parròquia i societat rural al Bisbat de Girona, segles XIII i XIV

Resumen

La parròquia, poc valorada per la historiografia medieval, fou una la institució fonamental per a lordenació de la societat rural del bisbat de Girona entre els segles X i XIV. Constituïa un territori ben delimitat, els habitants del qual rebien els sagraments eclesiàstics dels clergues que regien lesglésia i, a través de lobreria i dels obrers, participaven en la gestió del temple i de la seva economia. La parròquia va incidir directament en lordenació del poblament rural a través tant dels nuclis eclesials o celleres com dels masos dispersos pel terme duna parròquia. A més, la parròquia era una important font de rendes: a través de la documentació generada pel bisbe de Girona, el delme era una renda en mans, sobretot, de senyors feudals, cavallers i importants institucions eclesiàstiques; els clergues parroquials només rebien les primícies i altres drets de menor valor. Finalment, la parròquia contribuí enormement a la configuració de les comunitats rurals de bona part del bisbat de Girona.